Últimament note que el conill està extrany, com enfadat. Es nega a menjar de la seua safeta de sempre, blava i trasparent, i la tira contra les parets de la seua gàbia. Pot ser es senca empresonat i vuiga veure el seu voltant sense les ratlles blanques que el rodegen, provar altres menjars que no siguen dacsa, pastenaga deshidratada, civada i altres trosets de no se que semblants als fruits secs.Li lleve la gàbia, i es queda planejant la situació: "Ixc?? No ixc??". Pense que tindrà por del que li puga passar fora d'eixes quatre reixes, pot ser desconfie de mi. Pot ser tinga por a la llibertat. Comença a tantejar terreny. Primer sols es passetja al voltant de la gabia, i poc a poc busca nous terrenys a l'habitació. M'agradaria saber que pensa quan bota com un boig d'un costat a un altre.
Li agraden els racons, i els llocs menuts, amb sostre, supose que així es sentirà més protegit, sobretot d'aquelles mans que sempre el volen agafar per clavar-lo una altra vegada dins de la seua xicoteta presó, on no pot saborejar tot el que li passa per davant.
Observe a aquest conill, i no el veig tan diferent a nosaltres. Crec que tots alguna vegada ens hem sentit com ell, observant desde dins de quatre reixes el que ens rodeja, amb un aire pensatiu, però tinguent por al canvi, als problemes que ens poden succeir fora.
Tan diferents i tan semblants a l'hora...
2 comentaris:
És com allò de l'elefant, que de menut volia trenacar-se la cadena i de major es va acostumar a ella i ja no es plantejava trencar-la, li tenia por a fugir, i si a nosaltres ens passa exactament el mateix, tot el que signifique canvi, significa també quelcom desconegut i això duu al temor.És la por a allò desconegut, i penses q tal votla és millor no canviar-ho però tot és per por. bss
Què bonic, el conillet! Feia temps ( molt de temps ) que no llegia el teu blog i estic llegint-lo ara de davant cap arrere, jajaaaja. És un bon blog, vaja
Publica un comentari a l'entrada