Les sobres son aquells cargols que mai saps on posar en aquells aparells als que sempre sobren peces, aquelles restes dels dinars familiars que ningú vol perquè ja està rebentat, aquelles creïlles fregides que ningú pot menjar-se ja i queden soles al plat.
Tot el món haurà presenciat la típica escena d'un aliment sol al plat, i el del costat que et diu: vingaaa, menjate-la tuuu... Però arriba el moment, no et cap res més a l' estomac, si menges més rebentes. Com una bufa a la que no li cap més aire i, per fi, pega un esclafit. I dius "menjate-la tu, jo no puc més".
A pesar d'això, esperes què algú s'ho menge, a casa t'han ensenyat que "el menjar no es tira!". Però sino, li desitges el millor al seu nou destí: el fem.
T'has pegat tan gran fartà que passes tot un dia amb malestar, panxa unflada i repetint "he menjat massa". I, fins i tot, acaben agradan-te menys les creïlles.
No hi ha que tragar tanta merda... si no pots més que s'ho menge un altre. A una mala sempre pots endur-te les sobres per al gos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sempre que sobra alguna cosa dius:
"Va, la guarde i després me la menjaré" i sempre, SEMPRE acaba en la basura al mateix dia o l'endema.
Si realment passa això però no entenc molt bé el sentit de l'entrada?? quin és el seu rerefons?? o no en te???
Publica un comentari a l'entrada