Problemes que a pesar de no ser greus ens passen pel pensament una i una altra vegada. Saber com algú va a reaccionar davant d'algun tema lleugerament important ens fa pensar i pensar sense arribar mai a cap conclusió.
Esperar el moment oportú, un somriure, i ahí va la cagada... Encara que pot ser ens torne aquell somriure que tant esperem, aleshores tot haurà passat i podrem deixar la ment en blanc per una estona. Problemes, que encara que no arriben a ser problemes els vegem com això, com a una xinxeta clavada a la sola de la sabata. Tenim el nuguet a l'estomac fins que, per fi, amollem les dos paraules que tant, en ixe moment, desitjariem que no passaren pel nostre cap.
I quin alleujament...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
tia no et ratlles ok? tot anirà bé
com a compi et done consell:
1- fes el que penses però pensa el que fas!
2- comença amb la paraula "mira.."
3- és dificil dir el que sents, però si hi ha confiança, no tens perquè tindre por
4- com t'ha dit Javi: si fa reacció és un merda
5- airen espere la teua telefonada!!!!
Ho senc pero no puc ser d'ajuda, no m'agrada massa donar consells sobre coses particulars. Només una cosa en general, por s'ha de tindre en una gàbia, al costat d'un tigre, un lleó e inclús, exacte, d'un ligre. També por quant algú q estimem potser llastimat. Per a un mateixa, tindre por només pot ser per a dos coses: a)per a fer-se més fort b)per a torturar-nos a nosaltres mateixa. El ligre en la gàbia es un exemple del a).
Publica un comentari a l'entrada