El que volem ser... Em vas dir que responguera a aquesta questió que jo feia en una entrada anterior: "A cas no importa el que volem ser?" Doncs sí, clar que importa.Com volem ser reflexa molt d'una persona, reflexa les nostres expectatives, el que esperem d'aquest món.En concret, tu, ets una persona que espera molt d'aquest món, que lluita contra la intolerància que en ell hi ha i per educar-lo com cal. Això diu molt de tu, de les teues ganes per crear un món més just i de la teua força per a no veure't derrotada davant del pijor dels casos.
Aquesta entrada va per a tu. Perque no eres una amiga de la cirera sense rabo, eres l'amiga de la cirera sense rabo. Perque t'admiro i perque les cireres van de dos en dos. T'estime!
1 comentari:
Sincerament m'ha encantat! quasi vaig plorar el primer cop que ho vaig llegir, i quan ho rellig, m'emocione i agraixc haver pugut topetar amb tu en aquesta vida. És complicat no caure ni perdre la esperança, però no és impossible. M'agraden els meus principis i els meus valors i encara que moltes voltes no estem d'acord en algunes coses, crec que són els valors que necessite per a no "mesclar-me", ser jo i faltar als meus ideals seria faltar-me a mi, i aleshores mai no podria reeducar al món, i lluitar per allò que crec injust. Però et done les gràcies, m'alegra saber que penses això sobre mi. T'estime. Un fum de molts besos.
Publica un comentari a l'entrada