Un coixí com a defensa dels moments d'esglai que ens pot portar la vida. Un gelat per als moments de nostàlgia. Un somriure per als moments feliços.
Moments alegres viscuts junt a gent alegre convivint al primer pis d'algun edifici d'aquesta ciutat meravellosa. Encara que enyore un fum de coses d'on fins ara considerava que tenia la meua vida, comence a pensar que ací tinc coses les quals també enyoraria si me'n anara.
Comence a ampliar la meua estima cap a diferents punts. Punts que em fan sentir-me bé estiga al punt que estiga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
chamaquita!!! jeje lo ves.... pasó!!
jeje ja me s'apega tot!! però és perfecte, la meua ciutat no és meravellosa i també té diputats corruptes però és perfecte...
Publica un comentari a l'entrada