M'he donat conter de que la gent ja comença a pensar que tinc un trauma amb les gallines, i bé, hui m'he proposat canviar el tema de l'entrada. Avui vaig a compartir amb vosaltres un objectiu a la meua vida: comprar-me una illa com aquesta! A qui no li agradarien uns dies de relax a un paradís com aquest? Per desgràcia, aquest somni queda molt lluny de la realitat, i del nostre pressupost. Però de qui és la culpa de que açò passe? Pot ser dels quatre explotadors que poden comprar-se una illa així, o pot ser... de nosaltres. D' aquest consumisme que pareix que fa sentir-nos un poc més lliures però que en el fons està lligant-nos a ell d'una forma desmesurada. Quan tots pugam comprar-nos una illa com aquesta el món s'allunyarà un poquet de la merda que és fins ara. Mentres, continuarà tot igual, amb els xavos en les mateixes mans i les mateixes víctimes d'aquesta societat de consum.Per a evitar futures confusions: Que tots pugam comprar un illa no vol dir que estiga bé que tots la comprem, em referixc a que tots tinguerem igualtat econòmica.
6 comentaris:
M'ha agradat el canvi, però no estic d'acord amb tot. Creus que hi ha prous illes per a tots? creus que la terra deuria tindre amo? creus que si tots pogueren comprar ixes illes el món seria menys merda?? ho creus?? jo crec q sense amos ni explotats el món seria menys merda, eixa és el meu món utòpic, no el teu món utòpic ...
Primer que tot: ixes illes són artificials, osiga que si en feren moltes xicotiues... pot ser, jaja, qui sap, si ja s'estan comprant parceles a la lluna potser d'aci uns anys facen oceans artificials i més illes artificials... per imaginar... que no quede. Està clar que lo que he posat al text no podria ocorrer! Segón: clar que no seria un món millor si tots tinguerem una illa però crec que has entes "tots" com a sols els paisos desenvolupats i "tots" som tots. No has vist el rerefons de la entrada, ahi és on vuic aplegar, en el cas que TOTS puguerem comprar una illa així hi hauria igualtat en ixe aspecte i ningú seria explotat. Tot el món feliç a la seua illa :D És molt utòpic. En conclusió, el meu món utòpic i el teu son iguals, però el meu amb la illa incorporada.
Volies fer un debat, m'has dit no? donc queda dit tot, eres una victima més d'aquesta societat capitalista!! i la veritat jo també, però intente deixar de ser-ho. Espere que algun dia pugues unir-te amb mi i que no t'importe tant el que pugues comprar, que ixes illes siguen de tots i per a tots!
Ahí et done la raó :D Així que ja no podem seguir el debat, jooo :( Però posada a dir bajanades: Si tot és de tots ta casa també és meua, no? Per ser un terreny més menut en lloc d'una illa en el oceà atlantic no tens dret a apropiar-te d'ell. Així que aquesta nit montem festa a ta casa, val? jaja. T' estime! :)
Estaria bé montar festa a ma casa, si relament fóra ma casa. Però fins que no moren els meus pares no serà ma casa i si, tens raó en el que has dit, casa dels meus pares també seria teua, però jo no he montat aquest món. La montanya és teua i meua al mateix temps que ni és meua ni teua, també deuria de passar el mateix amb les illes. Aaa! una coseta més jo no m'apropie res ni els meus pares, sols som victimes que paguem per un terreny o una vivenda que no hauria de ser comprada, hauria de ser de tots i per a tots, potser estic entrant ja en l'anarquisme que com sabem és utòpic, però meravellós. Evidentment el debat no és pot continuar però crec que podrem parlar-ho en diferents ocasions! jo també t'estime i moltíssim!!
Olee!! :D Per això supose que aquest blog es diu com es diu... Si puguerem canviar les coses arantxeta... "altre gall cantaria" i persupost, no el del capitalisme.
Publica un comentari a l'entrada