Pena de mort

Al entrar a aquesta carrera, pensava que la majoria d'alumnes d'aquesta tindrien les mateixes idees sobre certes coses, una d'elles que creurien en la rehabilitació de les persones. Després de no molt de temps, em vaig adonar de que això no era així, i en part em va alegrar, perque vaig veure que tot no és com aparentment sembla que està catalogat. Però, per altra part, no em va agradar adonar-me d'això d'eixa manera.

Avui he tingut una classe de motivació que ha sigut la que ha fet plantejar-me aquest tema del que vaig a parlar, en ella posavem en pràctica el motiu d'ajuda. Per a açò ens demanaven que ens posarem en l'hipotètic cas de ser un director general d'una important insitució dedicada a l'ajuda de col·lectius necessitats o amb cert grau de descriminació i marginació social amb la capacitat de distribuir 72.000€ en gastos als grups que desitjarem. Després de veure algunes de les respostes de companys de classe m'ha sorprés el resultat de l'elecció de grups, per veure'ls a una classe de psicologia. El cas és que hi havia un grup, el del grup dels violadors, al que posaria la mà en el foc que gran part de la classe ha donat zero €.

Tot açò m'ha fet recordar un fet que em va impresionar al principi del primer any i que com ja he dit abans, em va fer descatalogar alguns prejudicis del meu raconet dirigit a la psicologia. El fet és l'estancia d'un full a favor de la pena de mort al suro de la meua classe. Crec que no cal que diga que hi havien signatures en ell. I jo em pregunte: ¿Quin psicòleg pot signar a favor de la pena de mort? Esta clar que el cas pel qual estava eixe full ahí, l'assesinat d'una jove a mans d'un, per que no dir-ho, cabró, dóna llàstima, i inclòs podem arribar a sentir odi cap a ell i empatia cap als afectats, però d'ahí a que eixos sentiments ens facen dir un "si a la pena de mort"... Ho veig digne de qualsevol, però no d'un psicòleg.

De moment, no estic completament d'acord amb el "no a la pena de mort", però quan vaig entrar en esta carrera esperava aprendre que deguem dir "no", aprendre que realment la gent pot canviar, i no perc eixa esperança, i no vaig a pedre els meus principis i signar un paper contra un dret inalienable, i renunciar a la rehabilitació, a allò per lo que estudie i d'allò de lo que algún dia espere viure.