He de tornar a escriure, i aquesta vegada per ràbia!Denominem "sort" a una forma de superstició sobre la organització dels succesos afortunats o desafortunats que ocorren en les nostres vides. Superstició? Avui és un d'eixos dies on crec que la sort no és sols una superstició.
De vegades no penseu que hi ha persones més afortunades que altres? Hi han persones a les que tot li ix bé facen el que facen, mentre que a altres tot els va de cul. Jo, persupost, sóc una de les del segon grup.
L' altre dia una amiga em va dir que pot ser tinguera mala sort per la creencia de que tinc mala sort, i que pot ser per això clavara la pata per on pase, per una falta de confiança amb mi mateixa. En eixe moment li vaig donar la raó, però ara torne a dubtar sobre la existencia de la mala sort. No hauria de fer-ho, ja que em considere una persona de creencies científiques i com a pre-psicologa deuria acceptar que els meus pensaments sobre la mala sort son pensaments il·lusoris que sols em fan veure mala sort on sols hi han coincidencies conseqüents de la probabilitat, però és que si tot és qüestió de probabilitats... que te la estadística en contra meua? És què estic farta! Estic farta dels "tu sempre dius que no toques res, però tot ho trenques!", doncs sí! Eixa mala sort tinc!
Aquest any els meus pares m'havien portat una televisió a la meua habitació, i jo tota feliç avui em posa a veure una pel·lícula, i què ha passat? M'he s'ha fos! Com és això possible? Porte anys, vegent eixa televisió en ma casa sense que pase res, però és arribar a les meues mans... i destroça al canto.
Sincerament, necessite algú al meu costat que compense lo meu, perquè açò no és normal, espere demà veure los coses des d'un altre punt de vista, perquè hui ja estic de mala hòstia.
4 comentaris:
Air mateixa vaig acabar de llegir un llibre. Un dels protagonistes era un psicoleg del futur, i va descobrir la manera, mitjançant la estadistica i vegent el comportament d'una persona i amb l'ajuda d'alguna formula matematica podia predir el futur...
Potser aixo es el que et fa falta per a acabar amb part de la teua mala sort...
L'altra part... nomes et diré que no sols tu dus una ratxa de mala sort...
La sort en la vida se la busca una mateixa,i tot depen dels ulls amb el q ho mires i depenent de la capacitat d'acceptació pròpia. Just ahir, una professora meua, que és psicologa i sociologa, afirmava que els psciolegs es formen en la "idiotez" que viuen en un món "tancat", per dir-ho d'alguna manera...
A mi tamb me sa rallat el microones i no li ho he atribuit a la mala sort ni a la mala pata, no crec en allò de la mala sort, ja dic... la sort se la busca u mateix. Besos
Tu no sé que classe de professors tens que fins i tot siguent psicòlegs els critíquen. Bé, capacitat d'autocrítica xD Però no crec en les generalitzacions.
La sort no se la busca ú mateix, ja que hi han fenòmens que no podem fer ni impedir que passen, sols havem d' esperar estar o no entre el percentatge d'afectats. Per a mi això és la sort. Si tirem una moneda a l'aire 50 vegades suposadament hauria de caure 25 per la cara i 25 més per la creu, però segurament no és així, eixa diferència de lo esperat a lo real suposa per a ú bona sort i per a un d' altre tot lo contrari, per a mi això és la sort.
Espere que s'haja entés, 1 bes!
Lo que tu dius es probabilitat. Aixó no es sort.Com diu Arantxa la sort no existeix, es simplement quelcom a que culpar quan no saps ( o no vols saber) quin es el motiu de la teva errada.
No pots culpar a la sort de coses que et pasen.
Aixo si.Jo opine igual que la persona que t'ha dit que el fet de ser pessimista fa que et passen coses que no voldries.Tot es psicológic.
Quan dius alló de que "hi ha persones a les quals tot els surt bé" recorde una fraseque un personatge(que ara mateix no me ve al cap)va dir:
"diem sort als éxits dels altres"
Deu meu com desvarie!!! no faig mes que dir xorrades!!!! en fi... la migdiada no me senta be.
Perdó per les faltes. Escriure no és lo meu.
Publica un comentari a l'entrada