Avui, dissabte, he sortit amb una amiga al centre comercial per fer unes compres i anar al cine.Hem passat per una llibreria, lloc que m'encanta i al que poques vegades entre, ja que normalment adquereixo els llibres de forma diferent. Només entrar m'he sentit bé, encara que amb unes ganes infinites de comprar després de llegir un parell de ressenyes. Pot ser causa d'estar a un lloc més culte del que habitualment estic acostumada, i és que de vegades mentren ganes d' estar un poc més cultivada.
Després de les compres hem anat al cine a veure "los sustitutos", una pel·lícula que han tret fa poc en la que ix Bruce Willis, sí, ixa. Aquesta tracta d'una època en la que tots els humans utilitzarem robots com a sustituts de nosaltres en la nostra vida quotidiana, mentre nosaltres els guiem des del sofà de casa per una serie de programes que funcionen a través de les nostres neurones. Bé, alguns d'aquestos robots son iguals als orientadors però clar està... alguns aprofiten per a fer-se unes millores estètiques.
Tot açò a casa m'ha fet pensar...
He anat a eixe centre comercial prou vegades com per a no poder recordar-les, però no recorde haver entrat mai a eixa llibreria, mentre que si he entrat a la gran majoria de tendes de roba que hi han, també a la tenda de complements, a la d'animals, a la de llepolies, i fins i tot a una on hi han coses que no crec que serveixin per a cosa alguna. I hem pregunte si hem arribat a un punt on cultivem excesivament el nostre físic fins deixar a banda el nostre saber... Després de veure eixa infinitat de llibres pense si realment el físic és tan important o sols fa que augmente eixa prestatgeria de llibres d'autoajuda.
Esta clar que ambdúes coses son importants, però arribarem a un punt en el que pese més el físic? Haurem de dubtar sobre aquell "pienso, ergo existo" per canviar-lo per un "gusto, así que no moriré de depresión" ? Sols espere que si és així no aplegue prompte, perque aleshores compliré lo d'anarme'n a viure a una comuna hippie i deixar esta societat del mal gust, programes basura, mamelles de silicona i anuncis d'allargadors de penis...
4 comentaris:
És trist però trobo que cada vegada la importància del físic anirà en augment...
Definitivament les tendes d'animals i les llibreries són les millors xD
jajaja Tens temps per pensar allí en castelló eee..
Resum: maleït consumisme... maleïda televisió k ens clava al cap "l'importància" de la bellesa exterior.. Com el nou programa del channel "patito feo". El nom ja ho diu tot.
Som víctimes de tot açò i el dia k tu vages amb els hippies jo estaré amb els natius, si queda alguna tribu...
Res, k has d'anar menys de compres irene, k no et fa falta roba. Com estem, estem bé.
"Mai has de jutjar un llibre per la seva portada", ja que poden ser prou cridaneres i no tindre res de bó.
Ultimament als llibres bons s'els posen bones portades... una llastima que no ens pase el mateix a les persones...
consumismeee, societat de consum en la q vivim. Però si et fixes tot està perfectament programat per a que consumim, jo m'apunte a la comuna hippie xo sense plus pal salon, un altra merda més dels spots publicitaris que repugnen. quan jo entre a una tenda de llibres no ixira mai,de vegades passe per tresiquatre i sé quenoixira mai, em qeudaria sumergida allí, a l'octubre, que per cert encaran o hem anat juntes, és un lloc genial pr visitar. un bes!
Publica un comentari a l'entrada