Deixem enrere un any ple d'experiències que semblen inútils però que han format una petita part de la nostra persona.
Mirem fotografies, recordem moments alegres junt amics que sempre estaràn ahí i altres que ja no tenim al costat. Somriem. Moments que ens agradaria poder viure de nou però obviament, son únics i irrepetibles. Pot ser això és el que fa cada moment un moment especial.
Preparem el nostre cos per a quelcom que semble nou, sentiments, emocions... En fi, per a un futur que malgrat que intentem planificar sempre és tan imprevisible com un dia ennuvolat en el que mai saps si deus agafar paraigua. Com sempre, podem quedar-nos en casa esperant veure si plou o ix el sol, o ixir sense paraigua i acabar banyats de dalt a baix o no. Depén de nosaltres. Però qui no arrisca no guanya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
..I millor arrepentir-se d' haver fet les coses que de no haver-ho intentat mai..
Millor no arrepentir-se mai. Cada any aprenem, ens coneixem i millorem una mica mes. De cada "bac" ix una marca, no sols física, tbé psicològia... i seguim caminant amb compte...
Publica un comentari a l'entrada