dimecres, 7 de gener del 2009

Coordinació



-------------------------------------------------------------------
Hi han vegades que no pensem el que sentim i vegades que no sentim el que pensem.

Ens agrada ser dominants. Ens agradaria poder dominar-nos, tindre la força per sentir el que volem, per viure el que volem. Però no, aquella part a les altures del nostre cos sols fa que posar-nos una barrera, la qual fa que vagen amuntonant-se els sentiments. Fins que arriba un dia, un dia plujós, i les gotes invadeixen la barrera per complet, aquella barrera invisible aparentment protectora. Rebenta, i cauen els sentiments a pressió, com gotes d'aigua que al aplegar al sól amaren tot el que pel camí s'ha interposat. I ens banyen com un viatge a la mar, on t'endinses a la platja per saber, on per fi, no toques terra, on la sal et cobreix tot el cos, i aquella suau caricia de la brisa ens manté vius.

Adore els dies de plutja.

1 comentari:

Elfo oscur ha dit...

Quan les gotes de pluja invaeïxen la barrera i la fan reventar, és molt millor no trobar-te asoles ..