Bellesa

La bellesa és una idea platònica, no és quelcom que pugam definir inmediatament però aixina i tot tots tenim una idea d'ella. No és un concepte universal, existeix una constant baralla entre bellesa i subjectivitat, però si existeix una variable crítica sobre la bellesa: el bon gust, unit a la formació intelectual i l'estètica de l'individu.

I, qué és aleshores el que trobem sublim en, per exemple, l'art? Fechner va intentar donar una explicació a açò. Van començar a pensar en si el nostre cervell podia veure la bellesa amb el calcul de la simetria a través d'un número: el número auri. Van fer experiments sobre aquest nombre, els subjectes havien d'observar uns quants triangles i elegir quin era el més bell. L'experiment va afirmar les hipótesis abans plantejades, el més elegit fou el que més s'aproximava al número auri. Per tant, podem afirmar com va dir Fechner que "el nostre cervell sempre busca bellesa"?

Podem mencionar també, per seguir parlant de la bellesa des d'un punt de vista científic, els Qualia. Aquestos son elements cualitatius del cervell, simbolitzen el buit que existeix entre les qualitats subjectives a les que nosaltres anomenem percepció i les físiques a les que anomenem cervell. Es tracta d'alló que ens fa ser diferents i que ens permet tindre experiències diferents a les dels altres.

Parlant d'experiències, cal mencionar aquelles que pateixen els sinestèsics, que intercanvien informació de les diferents vies sensorials, podrien per exemple, veure la música en colors, o tal vegada sentir-la a la pell...
També podem parlar del síndrome de Stendhall, causat directament per la contemplació de la bellesa. Aquestos tenen síntomes com experiències psicosomàtiques desagradables, marejos... Aquest últim com una forma de dubtar si fugir o quedarse quet.

És a dir, no és la bellesa la que ens atrapa, sino la consideració de que lo bell ens pot atrapar, eixa química per nomenar-la d'alguna forma, que ens fa adorar el que tenim davant de nosaltres.

Aquesta explicació de la bellesa pot resultar-nos un poc monstruosa, sobretot per als més fanàtics del subjectivisme, ja que podriem preguntar-nos: i què passa amb el lluire albir? Estem destinants doncs a que a tots ens agraden les mateixes coses? Però no hem d'oblidar altres molts factors com l'experiencia, la cultura a la que pertanyem... que ens fan prendre unes decisions determinades, diferents a les de la resta i que ens donen eixa unicitat tan atractiva. Recordem que som molt més complexos que un triangle.