Parelles

Cada vegada el món em sembla més subrealista, i més covard també. Sembla que l'evolució domine el nostre dia a dia, però en algunes coses ens hem quedat enrere.

Busquem una parella per a que ens plene i per passar-ho bé o una parella que ens convé, una parella per a procrear? El món ens fa veure que ja no busquem una parella per a procrear, cada vegada trionfen més els "polvos" d'una nit i aparentment passem de les relacions series...
Però que passa quan la tenim? Si saps que no és un bon futur acabes deixant-ho en quatre follades i si saps que et convé acabes aprofitante, però no deixant-ho, aguantant a la teua amable parella que s'encarrega dels xiquets i la casa, per a la passió te'n vas amb el veí. Què s'entera? No passa res, per a que està l'arrepentiment? Perque després s'arrepenteixen, a pesar de tot, no volen pedre lo que els convé. Una actitud covard però que domina en la majoria de casos.

Sols son pocs els afortunats que poden tindre ambdues coses, lo que li convé i lo que li agrada. Per als altres... conveniencia o diversió?